L’acte de nominació de la biblioteca municipal borgenca amb el nom de Ferran Jové es farà properament, després de la ratificació de l’acord per part del plenari i d’acord amb la família de Jové. La biblioteca que ara portarà el nom de Jové, situada al Centre Cultural Marinada, va ser fundada pel mateix Jové. A més, l’acord del plenari arriba després que algunes veus havien sol·licitat públicament aquest reconeixement.
Ferran Jové i Hortoneda va néixer a les Borges del Camp en 1929 i va morir al mateix municipi el 24 d’agost d’aquest any 2017. La seva biografia bàsica ens presenta una persona membre d’una família amb set fills, d’origen humil, amb un primer ofici com picapedrer durant 17 anys per passar després a desenvolupar tasques administratives en un conegut concessionari de vehicles i, posteriorment, a dirigir una botiga de recanvis d’automòbil que va muntar amb un soci, en la que va treballar fins a la seva jubilació.
Però el que realment és rellevant de la figura d’en Ferran Jové i Hortoneda és la seva ànsia per conèixer i per aprendre; el seu compromís amb la terra catalana que l’havia vist néixer, i els valors culturals i socials que el van guiar. Per això, a en Ferran Jové se’l recorda com a historiador, com a onomasiòleg i com a activista incansable cultural i polític. Des de cadascuna d’aquestes vessants ens deixa un llegat enorme, que cal admirar i recordar perquè esdevingui guia per futures generacions no només a les Borges del Camp, sinó també al conjunt de la comarca i fins i tot al Camp de Tarragona.
Breument, i sense la voluntat de ser exhaustius, com a historiador i estudiós de l’onomàstica cal recordar obres com Toponímia de les Borges del Camp i del seu terme municipal (AER Rosa de Reus, 1981); Història i onomàstica de Riudecols i dels seus agregats, les Irles i les Voltes (1990, 1991); Estudi onomàstic de la vila i terme de Mont-roig (Ajuntament de Mont-roig, 1999) i Onomàstica del terme de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (IEC, 2013).
En història i antropologia, va publicar la Guia de les Borges del Camp (Institut d’Estudis Tarraconenses RBIV, 1983); en col·laboració amb el seu germà Ricard, Les pedres i els homes. La pedra de granit a les Borges del Camp (Centre d’Estudis Josep Iglésies, 2000), i amb el recordat Agustí Pàmies prepararen un estudi sobre l’Ermita de la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp (2001). En el camp de la biografia va publicar Maties de Vall i Llaberia, mariscal de camp carlí, 1802-1872(Centre de Lectura de Reus, 2003).
En el camp periodístic, va fer de corresponsal de diversos mitjans escrits de les nostres comarques entre finals dels anys 60 i finals dels 70 del segle passat, com ara Avui, El Correo Catalán i Diario Español de Tarragona, a més d’una intensa activitat d’escriptura de cartes al director de diferents mitjans de comunicació locals i comarcals.
Com a activista cultural i social, va ser cofundador del Grup d’Estudis Comarcals Miquel Joan Gili (1972); cofundador també de l’Associació Amics de les Borges i de la seva Biblioteca; cofundador de la Societat d’Onomàstica de Catalunya. També formà part de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural del Baix Camp i del consell tècnic de publicacions del Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar (1980-1984); va ser secretari de l’Associació d’Estudis Reusencs (1982) i del Centre d’Estudis Comarcals Josep Iglésies (1982-2004). I per últim, va fundar la revista La Borja, de les Borges del Camp (1984), que dirigí fins al 2005 i, entre 1983-1997 va dur un registre de la pluviometria borgenca i durant quaranta anys va ser l’organitzador de l’anada a Gallicant (Arbolí) per posar-hi el pessebre nadalenc.
El seu compromís amb el país i la democràcia comença ja amb la resistència contra el franquisme i continua amb una militància independentista i sobre el dret a decidir que no abandona mai, i de la qual fa bandera desacomplexada al llarg de la seva vida. Tampoc podem oblidar el seu profund sentiment pacifista i obert al diàleg que practica i predica al llarg de la seva vida.
L’impacte de la figura del Ferran Jové el podem mesurar en els premis i reconeixements que va tenir al llarg de la seva vida. Així, va obtenir el premi Eduard Brossa (1970) de la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans; el premi Simon Mossa en el Jocs Florals de l’Alguer (1972); el Premi d’Assaig de les Borges (1999); i el XIX Premi Pedrol Rius d’investigació (2002) del Centre de Lectura de Reus.
També va ser pregoner de la festa major de les Borges (1990) i de Mont-roig (2003), i aquest Ajuntament li va atorgar-li l’Escut d’Argent de la vila en 1993.
Cal sumar a aquests guardons, el reconeixement a la seva figura i a la seva obra d’importants personalitats del món cultural català i tarragoní com Enric Moreu-Rey, Ramon Amigó, Albert Manent, Joaquim Mallafrè, Xavier Amorós, Miquel S. Jassans, Joan Maria Pujals, Carles Maristany, Jaume Massó, Martí Rom, Xavier Miró, Pere Anguera, i els nostres conciutadans Salvador Daroca, Agustí Pàmies i Jordi Cáceres entre molts altres.
